Una primera vegada...

Des d’un punt de vista segurament eclipsat…

M’explicaré. A diferència de la resta del grup, aquesta ha estat la meva primera vegada. Hi ha primeres vegades per a tot i aquesta ha estat la meva. Un primer contacte amb el modelat de la figura humana. Ha estat una experiència si més no, interessant.

Tot un progrés d’acceptació, per duur a terme un projecte que resultava insòlit, per a algú que fa pintura. Aprendre tot un plantejament inicial, calcular una estructura. Adherir un material i a poc a poc crear volum. Definir un espai que amb els dies, semblava ser el teu espai. Un espai, que té uns volums, que s’han de redefinir dia a día, fins adoptar una exactitud plena. A més amb una conservació constant, conservant el grau d’humitat dia a dia. Un vincle que no permet la pintura. Ja que amb aquesta sé perfectament com reaccionarà, i com la trobaré. Amb el modelat, sempre tens el dubte de si farà massa calor a l’aula aquests dies, si s’ha esquerdat, si algú l’ha manejat… i t’escapes a veure-la, per estar tranquil·la.

Una tasca de visualitzar, observar i entendre; Entendre tot un món diferent, un món real, un món diàri de 3 dimensions, passat a 3 dimensions.

Una experiència que vicía, que ja ara m’ha creat un anhel de voler-ne més, de seguir modelant d’una forma gairebé excitant.