JASSANS

La manera de modelar de Jassans fa senzill el procés d’entendre la forma, sembla que jugui amb les peces que composen el trencaclosques que inmediatament transformarà en fang. Sembla que no parteixi de la mímesi del concepte en la forma que té davant, que vagi transformant en fang el que es va trobant a cada moment, en el sentit d’incorporar linealment en el temps, el que va entenent. Així és capaç de disfrutar treballant des de dins de la bellesa perquè no espera el resultat sinó que intenta viure el màxim d’intensament el que està fent en cada tros de fang que toca. El que en paraules del professor Sergi Oliva remarca del treball docent de Jassans: “combinar la condició material de l’escultura amb la inmaterial”, posar l’escultura al servei de la sensibilitat.
De quina manera sinó podria haver fet reviure en el s.XX el que aparentment hom anomena escultura clàssica? El procés acumulatiu, en el sentit tant teòric com tècnic del que ha aportat aquesta disciplina artística als llibres al llarg dels segles, no hauria permès fer palesa l’emoció que l’artista tingué mentre acariciava amb la mirada els cossos per als seus treballs ni tampoc emocionar-nos als que ho contemplem ara. Ell es deslliura de la sistematització i circula per l’espai de la novetat i la sorpresa, el que li produeix alegria i lleugeresa d’ànima.