Imitació de la naturalesa en volums i formes

El coneixement de la imitació de la naturalesa es va construint a mida que anem experimentant. És un procés molt íntim lent d'aprendre, per alguns més lent que per als altres o nul per a uns quants. És un procés repetitiu, d'anar polint la conducta que un té envers errors que se solen fer. Almenys jo treballo amb l'error, potser altres persones no ho necessiten. Té un alt component creatiu (almenys en el procés d'aprenentatge inicial), ja que s'ha d'inventar alguns conceptes abstractes i mètodes per saber imitar correctament. Penso que tant el dibuix com l'escultura haurien de ser inseparables per a poder comprendre la representació volumètrica. Tant es així, que a algunes escoles d'art a Anglaterra (on l'art figuratiu té una forta tradició), a les aules de dibuix s'alterna també amb escultura. Per exemple, abans de començar un dibuix els alumnes fan un apunt en fang per comprendre correctament el seu funcionament general en les tres dimensions per a poder representar-ho després bidimensionalment, i a la inversa. Pel que m'han explicat son classes d'una gran intensitat, llàstima que a Barcelona no puguem disfrutar d'aquest ambient (ho dic afligit). Tot i que sempre es pot anar a classes d'oient. S'ha de practicar una mica cada dia amb la intensitat d'hores que cadascú pugui mantenir i amb el temps es nota la millora. A mida que anem acomulant saber, per petit que sigui, també es disfruta més en el moment de dibuixar perquè un té més seguretat.