Me sentit, aixecant la figura, una mica com una formiga. Poc a poc, per aquí i per allà cada dia alguna cosa ha canviat en aquell cos, alguna cosa que mica en mica li ha anat donant una forma cada cop més vertadera i menys andrògina.
Al mirar les fotos de fa un mes i mig em sembla increïble tot el canvi que la figura ha experimentat i els canvis perceptuals que en mi està aportant. És el primer cop que faig modelat i, encara que en sóc conscient, se’m fa força fascinant comprovar com d’un munt de pastilles de 12 kg en pot sorgir un cos ple de dinamisme com els que han sorgit.
Al començar la obra per a mi van ser molt xocants les dimensions. El fet de treballar amb una peça més gran que jo mateixa em va causar una mica d’astorament i no sabia massa com tractar-la. Amb els dies i a base d’anar-la tocant, pensant i construint ens hem anat coneixent millor. He agafat una confiança cap a ella molt gran que al principi no tenia, m’he l’he fet més meva i ella m’ha ensenyat a treballar amb el pensament a part de amb les mans.
La setmana passada el Jorge Egea em va preguntar si no m’agradaria tornar a fer l’assignatura, per aprofundir més en ella ja que la meva peça quedarà inacabada per falta de temps. Al principi, el primer pensament que em va venir al cap va ser... ufffffffffffff! Però realment si que estaria molt bé, ja que si en comences una altre ja ho faria amb una altre mentalitat més oberta cap a la peça i més segura alhora de començar-la. Ha estat una experiència molt profitosa que em queda pendent repetir per més endavant.
Al mirar les fotos de fa un mes i mig em sembla increïble tot el canvi que la figura ha experimentat i els canvis perceptuals que en mi està aportant. És el primer cop que faig modelat i, encara que en sóc conscient, se’m fa força fascinant comprovar com d’un munt de pastilles de 12 kg en pot sorgir un cos ple de dinamisme com els que han sorgit.
Al començar la obra per a mi van ser molt xocants les dimensions. El fet de treballar amb una peça més gran que jo mateixa em va causar una mica d’astorament i no sabia massa com tractar-la. Amb els dies i a base d’anar-la tocant, pensant i construint ens hem anat coneixent millor. He agafat una confiança cap a ella molt gran que al principi no tenia, m’he l’he fet més meva i ella m’ha ensenyat a treballar amb el pensament a part de amb les mans.
La setmana passada el Jorge Egea em va preguntar si no m’agradaria tornar a fer l’assignatura, per aprofundir més en ella ja que la meva peça quedarà inacabada per falta de temps. Al principi, el primer pensament que em va venir al cap va ser... ufffffffffffff! Però realment si que estaria molt bé, ja que si en comences una altre ja ho faria amb una altre mentalitat més oberta cap a la peça i més segura alhora de començar-la. Ha estat una experiència molt profitosa que em queda pendent repetir per més endavant.
No comments:
Post a Comment