Construcció de la peça

La construcció d'aquesta peça no ha estat una experiència religiosa ni cap batalla épica, senzillament ha consistit en posar fang en una estructura de ferro que em vaig trobar ja feta en un dels tallers de la planta baixa. Gràcies a Deu alguna ànima bondadosa va guardar amb tot l'amor l'estrucutra de l'any passat amb les mides exactes i amb una posició de model gairebé igual a la que em tocava esculpir a mi aquest semestre. Jo vaig tenir el plaer de descubrir-la. Així doncs no vaig haver de comprar material de ferro ni soldar-lo, només vaig haver de comprar la plataforma que em va costar 30 euros quasi. Com un dels objectius de l'assignatura (a part d'aprendre a representar els volums de les formes de la naturalesa) era estalviar-me tots els diners possibles, vaig anar de mica en mica, juntant tot el fang que vaig poder de les pasteres de la universitat; d'aquesta manera vaig recol.lectar uns 100 kilograms en bosses de brossa o més. Després d'un parell o tres de setmanes ja estava preparat amb tot el material per poder començar a treballar, fins i tot havia fet algun esbós previ. Començava llavors la fase més dura de tot el procés, la inicial, que era la d'emplenar l'estructura. Va ser un procés llarguíssim per una persona físicament tan feble com jo (no faig mai esport). Era tanta la materia que s'havia de repartir al voltant d'aquell escalet metàlic i d'una manera tan ordenada que no podia veure mai la fi d'aquella peregrinació. Cada tros de fang era una part que completava ritmes i proporicons que la escultra havia de cumplir amb la màxima compenetració per acabar donant un aire de naturalitat i repòs al model. Traginar fang amb sobresforços no era l'únic obstacle, sino també l'elevada temperatura de l'aula que convertia el taller en una especie de sauna-gimnàs. Mica en mica, entre goteig i goteig de suor, em vaig anar quedant enrere respecte els meus companys, que amb una actitud més calmada i funcional anaven més lleugers i la van acabar d'emplenar molt abans que jo. Així doncs em vaig convertir en un marginat de la classe sense dret a correcció per part del professor. Mica en mica, despres d'unes setmanes vaig conseguir acabar-la d'emplenar i del que havia estat només una muntanyeta de fang pringosa, humida i caòtica van apareixer les formes ordenades de la naturalesa en la materia de la mare Terra. Més endevant vaig anar perfilant cada pla fins una mica més a baix de la ingle ja que de l'equador cap a baix es va secar i no es va poder perfilar, va quedar a l'estil Rodin. El final va ser tot un èxit, així que l'aneguet lleig marginat es va convertir en tot un cigne triumfador.
Fi