El judici del gust no és, doncs, un judici de coneixent. No parlo per tant, d’una definició lògica, sinó estètica. Per tant tota base en la que pugui assentar-se les meves paraules no poden ser res més que pura subjectivitat…La Bellesa ha brotat d’allò lleig més aviat que al contrari. La bellesa no pot definir-se però tampoc podem renunciar al seu concepte: es tracta d’una antinòmia estricta.
La formació de la bellesa és un moment d’equilibri, que és constantment destruït, ja que la bellesa no pot retenir la identitat amb ella mateixa, sinó que ha d’encarar-se a d’altres figures, que en aquest moment d’equilibri, se li oposaven. La bellesa irradia alguna cosa temible, semblant a aquella estructura de necessitats que es desprenen de la forma.
“També a causa de la bellesa, pot la pròpia bellesa deixar de ser-ho”
No comments:
Post a Comment