Actualment on l’abstracció és l’obra més comuna dels museus contemporanis i de les exposicions d’art modern, Gibson aposta per una obra clàssica, duta mitjançant dos factors claus, a una obra carismàtica.
Ha aconseguit amb els medis emprats, cartró, resines, acrílic, una aobra d’excepcional presició figurativa i volumètrica. Donant un càracter si més no, reciclable, fràgil, i lleuger.
Tanmateix, no ha estat aquest el càracter que més m’ha captivat de les seves figures.
M’ha atret amb tot allò que no ha explicat de les seves figures.
Aquestes van molt més enllà de "l'aparent". Són instantànies d'éssers carregats d'inquietuds psicològiques, on elements oposats com el terrenal i l'immortal, el mític i l'humà, s'enfronten o atreuen, despullant finalment la figura de qualsevol component plàstic que pugui distreure a l'espectador.
No comments:
Post a Comment