Jassans deia, “l’estil equival a dir cosa catalogada i catalogar és matar. La cosa viva, com ho ha de ser tota obra artística, escapa a tot estil, a tota manera de fer, a tota catalogació” i és cert perquè en el moment que cataloguem, és a dir, donem nom i aparença a la figura, estem destruint i falsejant l’esperit d’aquesta. Quartem la llibertat de la pròpia obra al trobar-li un cànon amb qui agafar-se de la mà.
Realment a mi del que em parlen les obres de Jassans és de l’esperit de cada un dels personatges, de l’acostament cap a aquests a través del modelat dels materials. M’ha passat que les obres d’infants les he trobat plenes d’energia i molt entranyables. Representa la realitat de la innocència del propi infant a través d’un marbre o una fusta, materials en si mateixos d’una gran grandesa.
Realment a mi del que em parlen les obres de Jassans és de l’esperit de cada un dels personatges, de l’acostament cap a aquests a través del modelat dels materials. M’ha passat que les obres d’infants les he trobat plenes d’energia i molt entranyables. Representa la realitat de la innocència del propi infant a través d’un marbre o una fusta, materials en si mateixos d’una gran grandesa.
De fet jo no el vaig conèixer però al veure les figures tinc una lleugera percepció de la manera que tenia d’entendre la forma i això em porta una mica més a comprendre la seva forma de fer i algo de la seva forma de ser, ja que la nostra obra parla de nosaltres mateixos.
No comments:
Post a Comment